UN MATÍ AL MUSEU DEL CINEMA DE GIRONA

Per aconseguir aquesta imatge la Humanitat va haver de recórrer una llanguíssim camí. Per començar a explicar aquesta apassionant història ens haurem de remuntar als temps prehistòrics, quan aquells artistes  primitius pintaven animals polícroms a les parets de les coves. Probablement ho feien empesos per un desig d’aliar-se amb les forces sobrenaturals i poder així caçar amb més facilitats uns animals vitals per a la seva supervivència. A les coves d’Altamira podem observar senglars i bisons pintats amb vuit potes. Van pintar, aquells excel·lents artistes, animals monstruosos? No. El que volien era deixar constància de la realitat en moviment. És a dir de la realitat.  Una realitat que constataven que no era estàtica sinó que estava en constant moviment. Volien reflectir la vida en  moviment però no sabien ben bé com, ni tenien els estris adequats per reflectir-ho.

Començava la història d’un dels grans anhels de la Humanitat, reproduir imatges en moviment. Una llarga història, un llarg procés, un desplegament d’il·lusions, creativitat, fantasia, enginy i tecnologia que ens hauria de portar, milers d’anys més tard, al cinema.    

Al món de  l’Antiguitat creixerà l’interès de les societats per expressar la imatge en moviment. Les proves les tindrem en les divinitats índies amb dotze braços o amb els titellaires de Java, la Xina o l’Índia que ja des del 4.000 a.C. utilitzaven la llum i l’ombra de titelles per projectar relats èpics, religiosos, històries mítiques o crítiques al poder.

Les ombres xineses consisteixen en figures humanes o d’animals fabricades amb pell d’ase acolorida i articulada per un joc de varetes i cordills. Una persona les fa moure davant d’una focus de llum i fa que la seva ombra es projecti sobre una pantalla translúcida. Les ombres xineses van passar a Europa al segle XVIII i es representaren fins a principis del segle XX. Avui en dia a diversos punts d’Àsia encara són una pràctica artística molt valorada.

Totes aquestes històries i moltes més passant per la llanterna màgica; el zoòtrop o la cronofotografia, fins acabar amb el cinematògraf del germans Lumière les vam revisar, després d'haver-les treballat a classe al Museu del Cinema de Girona amb els nois i noies de 1r d'ESO.

L'Open Cultural Center a l'Escola Solc

Aquest dimarts 24 de gener va ser un dia molt especial a l'escola perquè uns voluntaris de l'Open Cultural Center van venir a explicar-nos les activitats que fan amb els refugiats als campaments de Grècia.

Aquesta associació va començar al camp de refugiats d'Idomeni, a Grècia, i actualment treballa al camp de Cherso, també a Grècia. Han muntat escoles a l'interior d'aquests camps per ensenyar anglès, àrab, matemàtiques i altres coses als infants i joves que hi viuen. També els organitzen activitats culturals i jocs per animar-los i donar-los esperança de cara al futur.
Podeu trobar més informació, fotografies i vídeos sobre l'Open Cultural Center a la seva pàgina de Facebook:
https://www.facebook.com/OpenCulturalCenter/

Van venir quatre voluntaris del campament i ens van fer diferents activitats per sensibilitzar-nos sobre la problemàtica dels refugiats i desplaçats.

Ens van mostrar fotos i vídeos sobre la seva tasca als campaments.

Van respondre les nostres preguntes i van explicar-nos històries molt emocionants viscudes per ells mateixos a Grècia.

També vam practicar l'anglès, perquè un dels nois voluntaris es diu Baker, és sirià i parla anglès, àrab, sirià i només una miqueta de català, per tant es comunicava amb nosaltres en anglès. Els altres voluntaris, en Dídac, en Jaume i la Maria, feien la traducció quan calia i també hi afegien les seves històries.
Segur que la nostra relació amb la gent de l'Open Cultural Center no s'acabarà aquí. Ja estem rumiant noves activitats per ajudar-los amb la seva tasca humanitària.

Si voleu col·laborar amb els voluntaris de l'Open Cultural Center ho podeu fer de diverses maneres. Aquí en teniu algunes:

• Podeu participar a través de la plataforma Teaming: https://www.teaming.net/openculturalcenter
• O també a la plataforma Youcaring:
  https://www.youcaring.com/idomeni-cultural-center-561260
• Podeu comprar el conte "Amic Meu", amb pròleg de Màrius Serra, que ha estat elaborat als camps de refugiats. Aquestes setmanes es faran presentacions a diferents locals de Barcelona.
• Podeu visitar l'exposició fotogràfica Porta Oberta, Frontera Tancada a l'Espai Jove Fontana de l'1 al 15 de febrer.

Felicitacions de Nadal

Els alumnes de 4t d'ESO han enviat felicitacions de Nadal a l'Escola Garrigola de Perpinyà.

La llegenda de les quatre barres

Els alumnes de segon d'ESO estan treballant la formació del regne Catalano-Aragonès i el marc llegenari que l'envolta.

Aquí teniu una petita mostra dels còmics que van realitzar:

UN MÓN EN CANVI CONSTANT

Un món en canvi constant  és un projecte que enguany la nostra escola ha endegat per als alumnes de 1r d’ESO. Es tracta de crear un espai d’intercanvi generacional on els nois i noies conviden els seus avis a explicar com la societat de la seva joventut, a través de diferents paràmetres: El món laboral; l’escola; la immigració; les formes diversió com ara el cinema o el ball; l’evolució del dels habitatges; el paisatge urbà; la família; les festes; la publicitat, la dictadura franquista.

Els avis i àvies expliquen, en cada sessió, la seva visió d’un o dos temes i a continuació els nois i noies entren en un diàleg molt enriquidors amb els convidats.

L’alumnat va recollint les seves impressions de cadascuna de les sessions i, com a projecte, elabora un dossier que constitueix una autèntic mosaic social del passat que serveix per observar l’evolució del món que envolta.