Per aconseguir
aquesta imatge la Humanitat va haver de recórrer una llanguíssim camí. Per començar a
explicar aquesta apassionant història ens haurem de remuntar als temps
prehistòrics, quan aquells artistes
primitius pintaven animals polícroms a les parets de les coves.
Probablement ho feien empesos per un desig d’aliar-se amb les forces
sobrenaturals i poder així caçar amb més facilitats uns animals vitals per a la
seva supervivència. A les coves d’Altamira podem observar senglars i bisons
pintats amb vuit potes. Van pintar, aquells excel·lents artistes, animals
monstruosos? No. El que volien era deixar constància de la realitat en
moviment. És a dir de la realitat. Una
realitat que constataven que no era estàtica sinó que estava en constant
moviment. Volien reflectir la vida en
moviment però no sabien ben bé com, ni tenien els estris adequats per
reflectir-ho.
Començava la
història d’un dels grans anhels de la Humanitat, reproduir imatges en moviment.
Una llarga història, un llarg procés, un desplegament d’il·lusions,
creativitat, fantasia, enginy i tecnologia que ens hauria de portar, milers
d’anys més tard, al cinema.
Al món de l’Antiguitat creixerà l’interès de les
societats per expressar la imatge en moviment. Les proves les tindrem en les
divinitats índies amb dotze braços o amb els titellaires de Java, la Xina o
l’Índia que ja des del 4.000 a.C. utilitzaven la llum i l’ombra de titelles per
projectar relats èpics, religiosos, històries mítiques o crítiques al poder.
Les ombres xineses
consisteixen en figures humanes o d’animals fabricades amb pell d’ase acolorida
i articulada per un joc de varetes i cordills. Una persona les fa moure davant
d’una focus de llum i fa que la seva ombra es projecti sobre una pantalla
translúcida. Les ombres xineses van passar a Europa al segle XVIII i es
representaren fins a principis del segle XX. Avui en dia a diversos punts
d’Àsia encara són una pràctica artística molt valorada.
Totes aquestes històries i moltes més passant per la llanterna màgica; el zoòtrop o la cronofotografia, fins acabar amb el cinematògraf del germans Lumière les vam revisar, després d'haver-les treballat a classe al Museu del Cinema de Girona amb els nois i noies de 1r d'ESO.