POESIA I MÚSICA

En el marc de la matèria de Llengua Castellana i Literatura a 4t d’ESO, els alumnes han realitzat durant aquest mes d’abril diferents presentacions orals on expliquen el significat d’un poema d’un autor com ara Antonio Machado, García Lorca, Miguel Hernández o Blas de Otero, que ha estat musicat per cantautors.

Els objectius de activitat consisteixen en desenvolupar les competències orals, conèixer la literatura castellana, especialment la poesia, i observar el paper de la música i la cultura popular en la difusió de la poesia.

SANT JORDI: IMPROSHOW A SOLC

La Diada de Sant Jordi a Solc amb un espectacle de teatre basat en la lectura i la improvisació.
Els actors, un escenari, i cada nen o nena amb el seu llibre de Sant Jordi. D'aquests llibres, se n'extreuen frases, paràgrafs, idees, etc. Amb aquestes premisses, els actors d'Improshow creen una obra de teatre on la improvisació del guió i de les escenes en són el fil conductor.

I després del teatre  una bona sessió de cinema!

EXPOSICIONS ORALS A LLENGUA CATALANA

A Llengua Catalana hem treballat l'oralitat. I ho hem fet a través de les obres d'aquells artistes que ens criden l'atenció i ens emocionen.

A més a més, els alumnes han hagut d'autoavaluar-se i avaluar els companys amb la rúbrica. Sempre des de la crítica constructiva.

Aquí en teniu una bona mostra!

LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE LA GUERRA CIVIL I DEL FRANQUISME A 4t D'ESO

La memòria històrica de la Guerra Civil i del franquisme a 4t d’ESO

Aquest any es compleixen 80 anys de l’inici de la Guerra Civil. Aquest esdeveniment dantesc, extraordinàriament tràgic com fou la Guerra Civil, cal explicar-lo de manera aprofundida i seriosa als nostres estudiants? Cal ensenyar al nostre alumnat la història d’aquest conflicte i del règim que es va instaurar a continuació ,en profunditat? Cal treballar amb ells la memòria històrica? Cal parlar-los d’una guerra cruel i propera, que possiblement ha deixat ferides en l’experiència i en els records de les seves famílies? Pensem que cal fer-ho: Amagar l’existència del conflicte i educar-los en la ficció d’un món pacífic i solidari, que no és el món real, sinó un objectiu a conquerir, només serviria per deixar-los indefensos davant de qualsevol intent de manipular-los. El que cal defugir no és l’estudi de les guerres, sinó les mentides amb que s’han construït les històries que s’ensenyen amb la intenció de glorificar els que les han dirigides, ocultant-ne la irracionalitat i, el que és molt pitjor, la inutilitat.

Estem persuadits que treballar la memòria històrica és una obligació moral. Per memòria històrica s’entén com el descobriment social de la història immediata oculta per interessos ideològics, i esdevé en la moderna societat catalana un tema prou tabú com per demanar que sigui contemplada amb profunditat, rigor i continuïtat si de debò volem assolir una formació cívica i històrica dels escolars. Si les noves generacions prenen consciència de l’oblit a que han estat i estan sotmeses les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme, com a mínim no agreujarem la tremenda injustícia històrica que pesa sobre la consciència de la nostra democràcia.

En aquest sentit, els nois i noies de 4t d’ESO, a través de la història oral dels seus familiars s’han apropat un mica més al coneixement de la nostra història recent, que tant ens marca encara el nostre present.

Apropar-se a la memòria de la Guerra civil i del franquisme com fem constantment a l’Escola i més particularment aquest any, amb l’excusa de l’efemèride de l’inici de la Guerra, és apropar-se a una qüestió que sembla adormida, però que és estranyament viva. Que sigui possible en aquest moment un nou diàleg  amb els que van haver de callar, que existeixi un reconeixement públic del dolor i de la pèrdua, i que s’aprofiti també per a un renovat mai més, justifica la necessitat de continuar coneixent, investigant i reclamant la permanent reinterpretació de l’ésser humà. I és que si a les aules tractem la memòria històrica, potser aconseguirem que el món educatiu sigui l’única instància que s’escapi de la vergonya d’altres institucions.