dilluns, 29 de maig de 2017

ÉS JUSTIFICABLE LA VIOLÈNCIA?

Debat a 4t d’ESO en el marc de Cultura i Valors Ètics

ÉS JUSTIFICABLE LA VIOLÈNCIA?

Jo crec que la violència no és justificable, ja que de cap manera es pot justificar la violència dirigida a una persona. Sempre hauria d’haver-hi acords per parlar les coses i no arribar a fer guerres o entrar en baralles, ja que si un no vol no es baralla, i sempre hi ha maneres de defensar-se sense utilitzar la violència. Moltes arts marcials es basen en l’autodefensa.
                                                                                                    Esther Lozano




En el món hi ha hagut moltes grans injustícies, com per exemple la colonització de països africans i asiàtics per part dels europeus. Aquesta situació va ser creada a través de la violència mitjançant guerres contra els natius. La colonització fou mantinguda amb violència amb el propòsit d’oprimir la gent del país., i en moltes ocasions es va acabar també de forma violenta. Podem considerar que la respostes violenta per part del poble per recuperar la seva llibertat era justificada, al cap i a la fi van aconseguir el que volien. Per va valer la pena els milers de vides que es van perdre? La destrucció i la desolació que una situació com aquesta va produir?
Podria donar molts més exemples de respostes violentes que van acabar amb destrucció i morts, però també ens hauríem de fer la següent pregunta: Sense violència on seríem ara? Sense violència no hagués existit la Revolució Francesa ni haguessin guanyat els aliats a la Segona Guerra Mundial, però potser tampoc s’hagués ni començat.
                                                                                                      Laia Bellés


El tema de la violència és una tema que mai queda clar, ja que depèn del cas del qual es tracti pot semblar que és raonable, però en un altre és intolerable. Per exemple, en el cas que el poble es rebel·li contra un dictador que està forçant a un altre, jo entenc que és raonable defensar-se amb violència. Però per exemple en un partit de futbol en què l’equip visitant perd, no hi ha cap raó per actuar amb violència contra l’equip guanyador, ja que es tracta d’un simple joc.
Abans de recórrer a la violència s’ha d’intentar dialogar i arribar a un acord. La violència s’hauria de fer servir en casos extrems, ja que, no ens enganyem, ningú es quedaria sense fer res en una situació que s’agredeixi a algun familiar proper.
                                                                                                Aitor Montero




És justificable la violència?  És una pregunta complicada i crec que requereix temps. Jo després de pensar-hi una estona he arribat a una conclusió: Depèn. Però de què depèn?
Primer de tot depèn de cada persona, dels seus valors. Tothom és diferent, pensa diferent, veu les coses de maneres diferents. Per això a l’hora de justificar (no no) la violència dependrà de cada persona i no podem esperar que per a tothom sigui igual.
També depèn del motiu pel que s’exerceix la violència. Però la pregunta també és: Hi ha realment motius? Jo crec que no, que al final la violència sempre ve provocada per venjança, poder, enveja, impotència...

                                                                                                
                                                                                                           Maria Morella 

SERVEIS COMUNITARIS AMB LA FUNDACIÓ COMTAL

Aquest any en el marc de l’assignatura de Cultura i Valors ètics hem estat col·laborant amb la Fundació Comtal. La Fundació Comtal és una organització sense ànim de lucre que treballa, des de l’any 1994, perquè infants, adolescents i joves en situació de vulnerabilitat, així com les seves famílies, tinguin oportunitats de futur. Hem estat realitzant un seguit de feines que ens ha demanat la pròpia fundació per ajudar a donar visibilitat a la situació i a la pròpia fundació.



L’objectiu d’aquesta tasca ha estat que nosaltres experimentem i protagonitzem accions de compromís cívic; aprenguem l’exercici de l’acció cívica i posem en joc els nostres coneixements i capacitats al servei  de la comunitat. A través d’aquest projecte també hem pogut conèixer el funcionament d’una entitat social i l’entorn on treballa, en aquest cas bona part de Ciutat Vella. A més, també ens ha servit per conèixer les diferents realitats socials de la ciutat on vivim, i donar suport actiu a la Fundació Comtal.



Durant tot el curs hem realitzat diferents activitats. Primer la Fundació ens va encarregar la feina de fer uns vídeos de difusió de les seves activitats. A continuació vam fer un recapte d’aliments, així com una campanya per aconseguir recursos econòmics perquè un grup de nens i nenes de la Fundació poguessin assistir a un representació teatral, cosa que no havien fet mai. Per Sant Jordi, amb l’ajuda d’altres cursos, vam elaborar més de 200 punts de llibre per als nens i nenes del barri de la Ribera. Finalment, a la festa de final de curs difondrem material d’aquesta ONG, per donar-la a conèixer.



Totes aquestes activitats han contribuït a que assolíssim els objectius que volíem aconseguir, i crec que aquesta feina ha contribuït al nostre creixement com a persones.

                                                                   Laia Bellés. Delegada de 4t d’ESO.






Crec fermament que gràcies a aquestes activitats que hem estat fent, hem après una important lliçó fora de les aules, fet que ens ha permès conèixer la realitat de joves i adolescents de la nostra edat. Durant la visita a la pròpia fundació vaig poder reflexionar sobre les coses que tinc. Se’ns oblida o no pensem  en què som molt afortunats de tenir el que tenim i d’estar acompanyants de qui ho estem.


                                                                   Eduard Tenes. Delegat de 4t d’ESO


















divendres, 26 de maig de 2017

El gòtic

Els alumnes de 2n d'ESO ja han acabat la seva decoració del gòtic:


Juguem amb frases fetes

Els alumnes de segon d'ESO us han preparat el següent repte. Cada imatge de les que teniu a continuació representa una frase feta o un refrany. L'endevines?



















Videoconferència

Els alumnes de tercer d'ESO han fet una videoconferència amb l'escola GEM de Mataró. Dins el marc del projectes de Tams els alumnes de l'escola van muntar uns vídeos relacionats amb la Pau que podeu veure en el següent enllaç:

https://youtu.be/28jVIPsAcrg

Els alumnes de l'escola GEM van tractar el tema de la dislèxia.

La videoconferència ha estat tota una experiència!!!





dijous, 25 de maig de 2017

VISITA A L'EXPOSICIÓ "PATUFET EN GUERRA"


Els alumnes de 4t d'ESO han visitat l'exposició "Patufet en guerra", organitzda pel Memorial Democràtic.  Però, què és això d'En Patufet...?

El mes de gener de l’any 1904 apareix a Barcelona una revista infantil il·lustrada anomenada En Patufet que durarà fins a les acaballes de la Guerra Civil, el desembre de 1938. La publicació va gaudir d’una gran popularitat, fins al punt de ser el setmanari en llengua catalana amb més tirada de la història, amb 65.000 exemplars i 325.000 lectors setmanals. Tan gran fou la seva popularitat que la paraula patufet es va arribar a fer servir per a designar genèricament les revistes il·lustrades infantils. És el mateix que passaria amb la revista d’historietes TBO, també editada a Barcelona, que donaria peu a denominar tebeo a les publicacions que avui en dia en diem còmics.




En Patufet, per mitjà dels seus 1.806 números a la primera etapa, va col·laborar a ensenyar  a llegir i escriure en català a gairebé tres generacions. En els seus acudits gràfics, sempre d’una qualitat esplèndida, en les seves historietes o en els seus relats observem sempre una voluntat moralitzadora; un compromís amb els valors cívics i democràtics; un respecte per la natura; i un compromís amb l’aprenentatge de la llengua catalana i en la catalanitat, que és l’element vertebrador de tota la publicació. Al mateix temps, però, també En Patufet està amarada d’una dimensió conservadora en la visió crítica de la societat i d’una misogínia avui injustificable.



La publicació inicialment es dirigí als nens i nenes, però a mesura que passaren els anys amplià el seu públic fins a transformar-se en un producte familiar, llegit per petits i grans. Probablement, la seva aposta per un humor atemporal i universal va ajudar a En Patufet a resistir durant els anys de la Dictadura de Primo de Rivera (fou l’única publicació en català tolerada d’aquella època) i durant la Guerra Civil. El franquisme, però, la condemnà malgrat un intent efímer de resurrecció entre el 1968 i el 1972.



Podem dir que la  lectura i l’estudi de la revista permet apropar-se de manera lúdica a la societat del primer terç dels segle XX, tant des del punt de vista social, cultural com lingüístic i, alhora, ens remarca implícitament un aspecte que no cal oblidar: que la llengua catalana no sempre ha estat present en l’ensenyament i que ha hagut de fer grans esforços per sobreviure.



L’humor, l’observació i la inclusió de la realitat social i cultural del moment la van convertir en una revista de consum per a tota la família tant a la Catalunya urbana com a les zones rurals. En Patufet va tenir el gran encert de fer compatible la intencionalitat catalanitzadora, instructiva i moralitzant amb els components purament lúdics. El setmanari va donar gran importància a la llengua com a element clau per a la creació d’una identitat nacional: comptava amb seccions dedicades a l’aprenentatge de l’idioma, així com articles i notícies de temes històrics i sociolingüístics.



 A través de les seves pàgines, es pot observar l’evolució de la societat catalana de començaments del segle XX en el seu camí cap a la modernitat: l’aparició de les noves formes d’oci relacionades amb l’esport i el cinema; la nova imatge de la dona moderna; els avenços tecnològics  o la velocitat, així com la transformació de la mateixa ciutat de Barcelona. Tot i que al mateix temps, transmetia una dosi d’idealisme que es reflectia en mostrar als infants un món de color de rosa on la bondat sempre triomfava.
S’ha dit que En Patufet va projectar els ideals de la petita i mitjana burgesia catalana de l’època. Certament, però cal destacar que entre el seu públic fidel hi destacaven amplis sectors de la classe obrera catalana.



Pel que fa al període de la guerra, objecte de l’exposició, observem com En Patufet intenta que abstreure els seus lectors de les penalitats del dia a dia de la guerra, buscant una normalitat que, a mesura que passin els mesos, serà gairebé impossible d’aconseguir. El setmanari, però, no s’estarà de criticar la situació a la rereguarda, això sí, a la seva manera. El seu humor sobre la fam; la manca de sabó o de calefacció; escassetat; les cues per aconseguir els aliments més bàsics; o la manipulació radiofònica, estarà sempre  embolcallat de l’estil ingenu que li era propi i que el va salvar de disgustos majors. 

PRODUCTORS D'IMATGES AL PARC CERVANTES

Els nois i noies de 1r d'ESO, ja en la recta final del projecte "Creadors d'imatges", han realitzat un reportatge al roserar del Parc de Cervantes, per posar en pràctica les tècniques fotogràfiques explicades a classe.






dijous, 18 de maig de 2017

La vida es sueño - Calderón de la Barca

Els alumnes de tercer han fet les seves adaptacions de "la vida es sueño" de Calderón de la Barca. No us les perdeu!


dilluns, 15 de maig de 2017

COLÒNIES 3r DIVENDRES

Avui ens hem llevat i ràpidament hem netejat les habitacions. Al matí ens esperava un viatge amb el vaixell de fons de vidre fins a Tossa, veient alguna cova, diverses cales, etc. La mar de fons no ens va acompanyar gaire ...









La visita a Tossa fantàstica:















Un parell de fotografies de grup (podeu triar la fotografia que més us agradi, són totes gairebé iguals):