divendres, 27 de gener de 2017

UN MATÍ AL MUSEU DEL CINEMA DE GIRONA







Per aconseguir aquesta imatge la Humanitat va haver de recórrer una llanguíssim camí. Per començar a explicar aquesta apassionant història ens haurem de remuntar als temps prehistòrics, quan aquells artistes  primitius pintaven animals polícroms a les parets de les coves. Probablement ho feien empesos per un desig d’aliar-se amb les forces sobrenaturals i poder així caçar amb més facilitats uns animals vitals per a la seva supervivència. A les coves d’Altamira podem observar senglars i bisons pintats amb vuit potes. Van pintar, aquells excel·lents artistes, animals monstruosos? No. El que volien era deixar constància de la realitat en moviment. És a dir de la realitat.  Una realitat que constataven que no era estàtica sinó que estava en constant moviment. Volien reflectir la vida en  moviment però no sabien ben bé com, ni tenien els estris adequats per reflectir-ho.


Començava la història d’un dels grans anhels de la Humanitat, reproduir imatges en moviment. Una llarga història, un llarg procés, un desplegament d’il·lusions, creativitat, fantasia, enginy i tecnologia que ens hauria de portar, milers d’anys més tard, al cinema.    




Al món de  l’Antiguitat creixerà l’interès de les societats per expressar la imatge en moviment. Les proves les tindrem en les divinitats índies amb dotze braços o amb els titellaires de Java, la Xina o l’Índia que ja des del 4.000 a.C. utilitzaven la llum i l’ombra de titelles per projectar relats èpics, religiosos, històries mítiques o crítiques al poder.



Les ombres xineses consisteixen en figures humanes o d’animals fabricades amb pell d’ase acolorida i articulada per un joc de varetes i cordills. Una persona les fa moure davant d’una focus de llum i fa que la seva ombra es projecti sobre una pantalla translúcida. Les ombres xineses van passar a Europa al segle XVIII i es representaren fins a principis del segle XX. Avui en dia a diversos punts d’Àsia encara són una pràctica artística molt valorada.




Totes aquestes històries i moltes més passant per la llanterna màgica; el zoòtrop o la cronofotografia, fins acabar amb el cinematògraf del germans Lumière les vam revisar, després d'haver-les treballat a classe al Museu del Cinema de Girona amb els nois i noies de 1r d'ESO.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada