Pàgines

divendres, 28 d’octubre de 2016

LA CASTANYADA DE 1r d'ESO

Com cada any els nois i noies de 1r d'ESO han organitzat la festa de la Castanyada de la nostra escola. Castanyeres i castanyers han treballat de valent per als més petits i per fer possible aquesta festa tradicional, que gràcies a ells, ha estat un èxit rotund.



La Castanyada és la festa de Tots Sants, que  se'ns presenta en plena tardor i anuncia l'arribada de l'hivern. Avui en dia els costums populars són principalment de tipus gastronòmic. Els panellets, per una banda, i les castanyes i els moniatos escalivats, per l'altra. El costum de menjar-ne col·lectivament aquestes diades és, en certa manera recent: sembla que va començar a fer-se així durant el segle XIX. En molts pobles de la Catalunya pirinenca, la castanyada la feien per a tot el poble, assegut en rotllana al voltant d'una foguera.



Era creença molt general  que per Tots Sants, els difunts sortien del purgatori per anar a conviure unes hores amb els seus familiars. Les seves ànimes invisibles es presentaven a la casa on vivien els seus. Responent a aquesta creença, era costum que la nit de Tots Sants es preparés un llit perquè les seves ànimes anessin a reposar-hi. Sembla que a Barcelona fins i tot se'ls deixava lloc a taula, on es posava un plat en el qual eren servides diverses viandes.


En havent sopat se celebrava la castanyada. Es feia el sopar ordinari en record dels difunts, i seguidament es menjaven les castanyes torrades al foc de la llar, com també els panellets o altres dolços propis de la diada i es bevia vi dolç o blanc. Després, pels racons de la casa es deixaven castanyes perquè els difunts en poguessin menjar. El fet que els difunts mengessin castanyes obeïa al següent raonament: Si el color de la mort és el negre, i el país on habita el difunt és el de les ombres, és natural que els morts mengessin aliments de color més aviat fosc...

El dia de Tots Sants és considerat com la primera festa de l'hivern, tot i que aquest no comenci fins un mes i mig més tard. Era el moment de posar-se l'abric encara que fes bon temps. Els dies anteriors no es podia, encara que es tingués fred. També a partir d'aquest dia, als nois, se'ls posava pantalons llargs.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada