Pàgines

dimarts, 10 de novembre de 2015

El Parlament de Catalunya


L'edifici del Palau del Parlament és l'antic arsenal de la Ciutadella aixecada per ordre de Felip V per assegurar-se el domini de Barcelona i, amb ell, subjectar tot Catalunya, un cop esfondrada l'11 de setembre de 1714 la llarga resistència oposada al setge de les tropes francoespanyoles. Aquesta fortalesa, de planta pentagonal, mai no va servir per a defensar la ciutat de Barcelona contra un exèrcit. En canvi, demostrà una gran utilitat per a reprimir el poble català. Entre el 1719 i el 1866 milers de presoners polítics conegueren els calabossos de la torre de Sant Joan, la Bastilla catalana, que era al costat mateix de l'actual llac del parc, en la qual es practicà la tortura fins a la mort; centenars d'aquests presoners foren executats a l'esplanada o als glacis de la Ciutadella.



Al segle XX, Catalunya va recuperar provisionalment un govern propi, que es va anomenar, tot restaurant la institució històrica, Generalitat de Catalunya (1931). La Generalitat va elaborar un estatut d’autonomia i després el va referendar amb el vot popular. Un any després, el 20 de novembre de 1932, es van celebrar les eleccions de les quals va sorgir el nou Parlament de Catalunya. Lluís Companys en va ser el primer president i Francesc Macià fou escollit president de la Generalitat (càrrec que exercia provisionalment d’ençà del restabliment de la institució a l’abril del 1931).



Era un Parlament democràtic per a un país que volia ser modern, però encara hi havia feina a fer: les dones, per exemple, encara no havien pogut votar (un dret que els acabava de reconèixer la República i que van exercir per primera vegada en les eleccions del novembre del 1933).

Al gener del 1939 les tropes franquistes van entrar a Barcelona i el general Franco va derogar l’Estatut i totes les institucions que n’emanaven. El Parlament va ser tancat i convertit provisionalment en caserna (al cap de pocs anys va recuperar la funció de museu). La dictadura franquista va durar del 1939 al 1975, any de la mort de Franco. Va ser una època d’exili per a molta gent i de lluites clandestines per a aconseguir que es restablissin la democràcia i les llibertats i que es reconegués la identitat de Catalunya.
Catalunya va recuperar provisionalment la Generalitat arran del restabliment de la democràcia a l’Estat espanyol després de la mort del dictador Franco. L’any 1978 es va aprovar la Constitució espanyola, i l’any 1979, l’Estatut d’autonomia. D’aquesta manera es restablia l’autogovern de Catalunya, és a dir, la Generalitat i les institucions que la formen. Des de llavors tenim Estatut, Parlament i Govern.



Les primeres eleccions per a elegir els diputats del Parlament restablert, representants del poble català, es van fer el 20 de març de 1980, i el 10 d’abril el Parlament va celebrar la primera sessió.




El Parlament representa el poble de Catalunya i té diverses funcions que a la classe de 4t d’ESO hem estudiat, com ara la legislativa, la pressupostària, la d’impulsar l’acció política i controlar el Govern i la d’iniciativa legislativa en l’àmbit estatal. El Parlament, en representació del poble de Catalunya, té la funció d’escollir el president o presidenta de la Generalitat i aprovar el programa de govern que aquest proposa. També exerceix una funció de control perquè vetlla pel bon govern de Catalunya. Per al compliment òptim d’aquesta funció segueix de prop les decisions que prenen el president i els consellers, que són els caps dels departaments de la Generalitat. El Parlament aprova cada any els pressupostos, és a dir, debat i acorda la manera com es distribueixen els diners recaptats mitjançant els impostos per tal d’atendre les diverses necessitats i polítiques públiques. El debat de pressupostos és un dels més importants de cada any perquè comporta concretar i portar a terme el programa de govern per a l’any següent, en el marc del que es va acordar quan el Parlament va escollir el president.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada